Arcimboldo, un surrealista avant la lettre

“Quin catxondo”, és el primer que vaig pensar, amb la meva fina visió analítica, quan vaig descobrir aquest pintor manierista del Renaixement.

Després vaig anar assabentant-me de coses: que era milanès; que abans de ser pintor va ser cartronista de tapissos i vitrallista (com el seu pare) de la Catedral de Milà; que als 35 anys es va traslladar a Praga i es va posar al servei dels emperadors Habsburg, convertint-se en un dels pintors favorits de la cort; que les seves pintures eren cobejades per la noblesa de tota Europa. I que després, ja mort i enterrat, va caure en l’oblit durant segles, fins que el van “rescatar” els surrealistes, que van apreciar la fascinant barreja de sàtira i al·legoria existent als seus retrats. La seva influència va arribar fins i tot a Salvador Dalí, como ho demostra el Rostro paranóico realitzat el 1935. Un quadre que es pot mirar tant en horitzontal com en vertical, goita tu!

Però com d’en Arcimboldo segur que ja heu vist tots els seus retrats vegetarians, us en ensenyo uns altres no tan famosos, però que també són molt potents:

Aquest fa pinta de ser el Llarena de la època