Quin descobriment, en Nick Ramage!!
Al seu taller en un antic galliner de Monmouthshire, a Gales, en Nik fabrica “màquines escultòriques”, objectes que s’han “allunyat de la utilitat i han oblidat el seu propòsit”.
“… Estic content de que la primera reacció de la gent sigui el riure, és una bona manera d’atraure i participar, però m’agradaria que s’aturessin el temps suficient per anar més enllà …”
En Nick Ramage inventa artefactes complicadament inútils amb residus i deixalles que troba per fàbriques abandonades i contenidors, amb mecanismes sofisticadament absurds, per exemple: sabates amb rodetes lliscants impossibles d’utilitza; vehicles per no anar enlloc; caps que s’auto-colpegen maquinalment i repetida amb un totxo; bicicletes que giren sobre si mateixes; complicadíssims mecanismes per remenar simultàniament el te de dues tasses alhora; frens de bicicleta per esclafar ous; patinets amb les rodes que són globus terraqüis…
Per a mi ha estat una fascinant descoberta, un divertidíssim món poblat de meravelloses “xorrades” molt ben pensades… i que et fan pensar molt.
Nick Ramage es declara deixeble del pare del dadaisme Marcel Duchamp. I fa bona aquella genial frase de Joan Brossa (de qui també podria ser deixeble):
“Conec la utilitat de la inutilitat.
I tinc la riquesa de no voler ser ric.”
Us recomano ferventment una visita al seu web, on veureu uns vídeos divertidíssims!
Comenta