Que els gossos m’apassionen ho sap tothom que em coneix.Per això parlo molt amb ells, perquè ells van parlar molt amb mi abans que jo comencés a parlar amb ells.
Rin tin tin
Un dels primer gossos que em van seduir, no parlava; només atacava i mossegava els dolents, que quasi sempre eren els indis. Era a la famosa sèrie infantil de sobretaula Rin tin tin (anys 1955-1960), que jo devorava, quan devia tenir 5 ó 6 anys, a la TV en blanc i negre dels meus avis els diumenges a la tarda.Una sèrie que, vista amb la perspectiva del temps, resulta bastant “facha”, com podreu comprovar en l’article iconoclasta que trobareu en aquest enllaç: https://serielizados.com/rin-tin-tin-un-ninato-con-chucho/
101 dálmatas
Com vaig disfrutar de petit amb aquesta peli! I quin patir amb la Cruella de Vil!!
La Dama y el Vagabundo
Una cocker de casa bona i un petaner de carrer que viuen una edulcorada història d’amor… I ella, la gosseta elegant i finolis, em va donar la idea per batejar, al cap de molts i molts anys, una gossa petenera i “vagabunda”que vaig recollir del carrer i adoptar: la Dama!
Milou
El primer gos que em va parlar en francès va ser en Milou, un fox terrier una mica repel·lent que sempre anava posant els punts sobre les “is” a en Tintin i al Capità Haddock. El meu pare ens explicava a la meva germana Mariseta i a mi els fantàstics llibres de Tintin. De fet, no ens els explicava, sinó que ens els traduïa del francès, perquè els primers Tintins que van entrar a casa els portava el meu pare de França.
Idèfix
El gosset que sempre acompanyava l’Astèrix i l’Obèlix va ser un altre gos francés xerraire, encara que mai xerrava, però se li veia com era i pensava: murri i tossut com una mala cosa. De fet, el propi nom d’Idèfix al·ludeix a la seva tossuderia, ja que és una contracció de «idée fixe». Un altre tret que caracteritza Idèfix és el seu amor pels arbres. I gràcies als seus plors, l’Obèlix va deixar d’arrencar arbres (jo sempre he cregut que, més que per amor als arbres, l’Idèfix plorava la pèrdua de punts per fer els seus pipís)
¿De quina raça és Idèfix? Molts creuen que és un petit Schnauzer blanc. Altres afirmen que és un Yorkshire Terrier. Altres, un West Highland White Terrier.En fi, un apassionant debat. Qui no té feina, l’Idèfix pentina.
Rantaplan
Rantaplan és el gos més encantadorament ximplet i babau de tots. Rantanplan és un gos guardià de presó, ben sovint ocupat en vigilar els Germans Dalton o ajudant a Lucky Luke a buscar-los quan fugen. Però és tan sòmines que actua així d’una forma equivocada, perquè busca a Joe Dalton com si fos el seu amo, encara que aquest realment l’odia. A més d’estúpid, Rantanplan és increïblement lent i sol tenir accidents i múltiples confusions. El cavall de Lucky Luke, Jolly Jumper, un animal molt intel·ligent, aguanta a Rantanplan considerant que és un dels grans errors de la naturalesa.
L’Snoopy era un Beagle que vivia amb en Charlie Brown. Les seves observacions contemplatives i filosòfiques sobre la vida em van atrapar de seguida. I vaig ser molt feliç quan, per aquells tombs de la vida, vaig tenir un client que em passava una feina que em permetia fer que l’Snoopy digués el que jo ideava. Es tractava de les famoses targetes americanes Hallmark
Fred Basset
Un simpàtic Teckel que encara avui surt en una tira còmica de La Vanguardia. Sembla el fill únic de la parella que el tenen. Murri, bon vivant i trapella, en Fred Basset retrata molt bé tant la vida familiar casolana, com la vida de barri al carrer amb la seva colla d’amics gossos
Dodo
En Dodo és el meu gos actual. El vam adoptar d’una gossera de la Bisbal. És un gos de rastre o “sabueso” (un Bruno del Jura), per caçar el senglar. Però és incapaç de caçar una mosca. No parla, però reflexiona. I els seus pensaments jo els tradueixo en paraules. En Dodo és una barreja d’en Milú, l’Idèfix, l’Snoopy i el Fred Basset.
3 Comments
Una bona passejada pels gossos de les nostres vides i per una estona, un bon retorn a la infància. Gràcies Pep.
Enntre les moltes feines anònimes que he fet en la meva anònima feina d’actor, haig de dir que posar veu en català al simpàtic ximplet d’en Rantanplan em va divertir molt.
Ostres, m’encantaria escoltar el teu doblatge de Rantaplan…Com et vas ficar a la personalitat d’un gos babau i com li vas “dissenyar” una veu? Si en trobessis un petit àudio, m’encantaria poder publicar-lo al blog