Les Tribus Xerraires 2

Els Muveiavaní

són naturals de l’Estuari de la Premonició, a prop de la Llacuna del Melaséllarga. Són persones a qui no els agraden els imprevistos i les sorpreses, i les afronten com si ja les sabessin d’antuvi. Però és clar, les coses inesperades ni se saben ni s’esperen perquè, si no, no serien coses inesperades. Això s’entén, oi? Doncs els Muveiavení no ho entenen. Perquè no accepten el seu destí, que els condemna a ser eternament sorpresos, i tampoc accepten que la sorpresa els sorprengui, ja em diràs tu. I de seguida et fan veure que ja sabien que la sopresa no els sorprendria, i per això t’interrompen sempre amb el seu famós “M’ho veia venir”. D’aquí el seu patronímic col·loquial Muveiavení. Per exemple, tu els dius:

“Al meu fill, que ha tingut més de sis novies, ara resulta que li agraden els homes”

I la resposta:

“M’ho veia venir”

Quan els Muveiavenís s’emparenten amb els Tuvatxdí o amb els Quetdeiajó tenen una descendència digna d’eutanàsia preventiva.

Els Tranquiii

provenen del Sot dels Torracollons, dins la Reserva dels Nervis. Són una tribu aparentment pacífica, però que amaga una enorme agressivitat larvada. Quan parlen amb algú, van intercalant a la conversa el repulsiu adjectiu “tranquiiii” de forma permanent i progressiva. Per exemple, tu els hi dius:

-“No sé pas què farem, ens han posat un ERTO a la meva dona i a mi…”

Resposta:

-“Tranquiiii”.

-“Però és que no podem pagar el lloguer, i tenim una amenaça de desnonament…”

Resposta:

-“Tranquiiiii…”

“I la nostra filla ha agafat una depressió i està en tractament…”

Resposta:

“Tranquiiiii, col·lega, tot això se supera”.

I tu, que havies començat la conversa tan tranquil, et vas escalfant i al final perds els nervis, amb la qual cosa els hi acabes donant la raó. Merda.

Els Paralkarru

habiten les Fondalades del Carro Encallat i adoren la Mare de Déu de l’Aturada. Tenen un discurs bastant gris i mediocre, grisocre, en diríem, i no suporten altres tipus de discursos més brillants. Per això, quan el seu intelocutor els exposa un argument o una opinió que veuen massa ben fonamentada, van disparant la seva bateria de Paralkarrus, estratègicament posicionats dins la conversa per tal de destrossar el discurs contrari. Els mestissos encreuats de Paralkarrus amb Tranquiiiiis són conversadors terribles, capaços de fer perdre els estreps a un campió d’equitació.

Els Ketdeiaió

viuen a les Estepes de Setciències, regades pel Riu Quemasdedí. Tenen la necessitat vital de reafirmar-se contínuament.

Per exemple, tu els hi dius:

“Hostitú, com va ploure ahir!”

I ells, que no t’havien comentat res al respecte, et contesten:

“Què et deia jo?”.

I tu et quedes sense paraules, és clar.

Els Ketadeiaió estan emparentats amb els Tuvatxdí, els Muveiavení , els Digamuamí i els Tudikjó, tribus confinades a la Reserva del Joensemés.