Els Kaguapus
tot ho veuen la mar de maco, no en va són nadius dels Aiguamolls de la Guapura, regats pels meandres del Riu Kabuník. La seva religió, basada en l’adoració del Déu Kaprassiós, els insufla una visió entusiasta i optimista de la vida, que es reflecteix quan parlen. Per exemple:
“L’altre dia vam fer la Ruta dels Càtars, ka guapu, tiu!”.
O també:
“El passat capde vam anar a fer ponting. Kaguapu!!!”.
I és que a la vida dels Kaguapus tot és bell, formós, bonic, bufó, joliu…Després de sentir-los una estona quedes més embafat que si t’haguessis menjat mig kilo de polvorons. Els Kapguapus tenen vincles de sang amb la tribu dels Kinapassada, que habiten a les ribes del Riu Topeguay.
Els Tutal
són una tribu que viu a la Jungla Tutalitària, a la Reserva del Total. La seva parla es caracteritza per l’ús constant i abusiu del mot “total”. Vegeu un exemple de la seva curiosa manera de lligar frases:
”Ahir voliem agafar el tren de les 9, però ens vam llevar massa tard. Tutal, que vam perdre el tren. Llavors vam agafar el cotxe, però no arrencava. Tutal, que vam haver d’agafar el bus, però se li va rebentar un pneumàtic. Tutal, que vam tornar a casa.”
I aixì successivament. Tutal, una pena.
Els Dapèn
són un poble indígena que habita a la Plana de la Supeditació, banyada pel Riu Relatiu. Pateixen una certa bipolaritat psicològica, i per tal d’esquivar els extremismes, sempre miren de no mullar-se, no fos cas que es mullessin. La seva parla reflecteix molt bé aquesta bipersonalitat. Un exemple de conversa amb un Dapèn:
-”Tu creus en Déu?
-Depèn.
-Però creus en alguna cosa o no?
-Home, és clar, però depèn.
-I de què depèn?
-De moltes coses, és que en aquesta vida tot depèn.
–Però hi haurà alguna cosa en què creguis que no depengui de res, no?
–Depèn.
El més curiós de la tribu dels Dapèn és que són un poble molt independentista.
Comenta