Les Tribus Xerraires 6

Els Yodetú

Són indígenes habitants de la Plana del Consell, envoltada per la Serra del Meuparé i travessada pel Riu Rakumanu. Són bona gent però un xic massa samaritans: sempre volen donar caliu i consell a qui els manifesta algun problema o maldecap. Per exemple, un amic els hi diu:

-“La meva dona m’ha dit que si la torno a pegar, em denunciarà”

I el Yodetú contesta:

”Jo de tu no li faria cas, deixa que se li passi el rampell”.

Els Yodetú sempre volen aconsellar, volen posar-se dintre de les teves sabates, el problema és que mai són del seu número.

Els Yosókdunamanera

Són nadius de la Conca de l’Ego, a l’Estuari del Riu Primejó. Estan emparentats amb els Yodetú per part d’ego. No són mala gent, però pateixen d’un trastorn neurolingüístic que els impulsa a posar-se sempre en primer pla, sigui quin sigui el tema de conversa. Per exemple, tu els hi dius:

“Vas veure quin golàs va fotre ahir en Messi?

I ells responen així:

“Aviam, jo sóc d’una manera que els gols de Messi…”

I deixen anar tota la artilleria xerraire pesada. Jo sóc d’una manera que no els aguanto.

Els Atdiréparkè

Habiten la Fondalada Argumental, al peu del Massís dels Motius. Són un poble carregat de raons, els encanta explicar-se a fons, tan a fons que resulten una mica carregosos. I és que, darrera de cada “Et diré per què” que van clavant a la conversa, hi ha l’invisible però alhora molt evident “Sé molt bé el que em dic i no em podràs pas refutar”.

Un exemple de “diàleg” amb un Atdiréparkè:

“La Monarquía Espanyola té les hores comptades, i et diré per què:”

Llavors engeguen tot un enfilall de raons, opinions, motius i arguments quasi sempre bastant poc interessants i molt possiblement apresos a l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Egos (ESADE)