“Vam cardar un pinyoc com unes cuixes”

Cap allà l’any 1985 vaig haver de marxar del mas de Coll d’Arnau on vivia, una casa de pagès penjada dalt d’una muntanya a prop de Tona. El propietari la va posar en venda per 4 milions de pessetes, i jo vaig haver de guillar. Vaig anar a petar a una altra casa de pagès, el Bosc del Quer, on vivia l’amic Miquel Vilà, en Quel, que em va acollir mentre jo buscava una altra casa. La idea era quedar-me allà unes setmanes fins que trobés casa, però m’hi vaig estar uns quants anys, ves per on. És una de les èpoques més mogudes i divertides de la meva vida.

I allà vaig fer la immersió lingüística en la peculiar parla de la Plana de Vic. Vaig començar a apuntar totes les paraules i expressions que sorprenien a un de Cal Fanga com era jo. Algunes són molt pròpies d’Osona, altres molt singulars d’en Quel i de tota la colla que voltava pel Bosc del Quer. Aquí en teniu algunes:

• Xonassa. Dona bruta, lletja…”Què n´és de xonassa, aquella pàjara!”
• Xotre. L’equivalent a “cutre”, lleig, deixat… M’agrada molt la potència fonètica d’aquesta paraula.“No hi vagis a aquell restaurant, és d’un xotre que carda pena”
  
• Fer entrar el clau per la cabota. Una expressió molt catalana, però que jo desconeixia llavors.
• Canyat/canyada. Fort, potent, valent. “Va molt forta aquella tia, és molt canyada”
• Ara plà! Expressió molt catalana que també desconeixia.
• Esquitxar (diners). L’equivalent a “afluixar la mosca”. “Vinga, deixa’t d’hòsties i esquitxa la pasta!”
• Estar tocat dels collons. Ser un pesat, maniàtic, busca-raons…
  
• Cardar. El comodí de la parla osonenca: carda fred, no cardis, carda-li una hòstia, vaig cardar un polvo, carda un goig de Déu, carda pena…
• Encantat/ada. Distret, embadalit, aturat, badoc. “No serveix com a venedor, és un encantat”.
• Com unes cuixes. Una curiosa expressió per qualificar una cosa bona, maca, gran, forta…“Em vaig cardar un tiberi com unes cuixes”
• Etivocar-se, asmari, plastatge, dingú, Santulària. Barbarismes bastant usuals. “Vaig anar a Santulària (Santa Eulàlia) a muntar un asmari (armari), i com que dingú (ningú) em va dir com anaven els plastatges (prestatges), em vaig etivocar (equivocar)”
• Uis (en comptes d’ulls). El ieisme està molt estès a la comarca, un exemple: “Se li va ficar una paia a l’ui, i li va quedar ben vermei”
• Quin palo! Expressió castellanitzant bastant freqüent. “Va perdre el bitlleter amb tots els carnets i targetes de crèdit a dins, quin palo!”
• No se’m tiris: No em donis pel sac. Curiosa la substitució del reflexiu de segona persona “No te’m tiris” pel de la tercera “ no se’m tiris.”
• Pet, petarràs: Trompa, pedal. Augmentatiu de pet: “Vaig agafar un petarràs com unes cuixes”. També “Vaig agafar un cataplín”, si bé aquesta expressió crec que és bastant queliana.
• Apardalat, apajarat, atonyinat. Encantat, “atontat”. “Vaig agafar un pedal que l’endemà anava ben apajarat per la ressaca”
• A tumà pel cul! Jo sempre havia dit i sentit “a prendre pel cul”, però em va agradar aquesta catalanització del “A tomar pol culo!”
• La virosta. La maria, l’herba canutaire.
• Esparracat. Estripat. Paraula molt autèntica catalana, que jo ignorava, igual que “parrac”.
• Esvornac, en comptes d’esvoranc.
• Tela! Es deia molt per coronar un comentari sobre alguna cosa sorprenent, extranya, admirable… “En Miquel s’ha anat a liar amb una xonassa que…teeeeela!
  
• Pinyoc: Polvo
• Margeres. “Fer margeres”. Crec recordar que s’utilitzava en el sentit de fotre un pinyoc pel camp.
• Engreixinat. Jo deia “engrassat”. Cap de les dues paraules surt al DIEC. “Tenia la cuina tan engreixinada que cardava un fàstic de maria santíssima”
• Tobassa.Crec recordar que es refereix a una tia fleuma, bleda, figa tova.
• Pelpixé: Ho deia en Quel referint-se a l’entrecuix femení, o sigui, al “chochu”
• Turres, turraines. Jo en deia “borilles”, referit als mocs secs
• Pilotilles (mandonguilles)
• És gust. Expressió que jo deia “Quin gust…( i a continuació, el que fos). “És gust fer una becaineta havent dinat”
• Se’m ha posat bé. Jo deia “m’ha sentat bé”, que és incorrecte. “Ahir vaig cardar un tiberi que se’m va posar molt bé”
• És el seu fet. És la seva naturalesa, el seu caràcter…”No hi ha res a fer, amb en Jordi, és un babau, és el seu fet.”
• Entrar palla. No sé què vol dir, en el seu sentit metafòric, si és que en té.
• Peste.“Quina peste!” Castellanisme també bastant escoltat.
• Taro, rispa: Fred. “Carda una rispa que arronsa les mamelles”.També en deien “biruji”, encara que crec que era un mot bastant quelià.
• Minova. És un gangli, però jo no en tenia ni idea.
• Cusó, cusona. Carinyós, mimós. “Goita quina gateta més cusona”. No consta ni al DIEC ni a l’Alcover Moll.
• Passar una romeguera pel cul. Suposo que significa fer emprenyar molt a algú, perquè la romeguera és un esbarzer amb punxes. “Està que treu foc pels queixals, com si li haguessin passat una romeguera pel cul.”
• Sant Andreu i la fava que treu. ¿¿??
• De sota rostoll: Es diu d’una persona ruda, tosca i una mica primitiva.
• Al cul me les fotin bullides. Per fi he trobat la dita complerta: “Cols i bledes tots el els dies? Al cul me les fums bullides.” Queda clar el significat; es podria dir d’una altra manera: “Te les fots tu al cul!”.
• La codaquè. Penso que era una paraula com un comodí molt pròpia del Quel i es referia a una cosa, un tema o a “l’intríngulis” d’alguna cosa.