Les Tribus Xerraires 3

Els Hutincklà

són oriünds de l’Altiplà de la Clarividència, a la Regió de l’Alt Clarel. Creuen ferventment que la naturalesa i el seu Déu Clarinet els ha dotat d’una visió clara i neta de tot en general i del tema de la conversa en particular. Però resulta que és una falsa creença, com va demostrar l’investigador finlandés Jo Pokkhutinklà en el seu brillant estudi “Hutinkclá o Hutincfosk?”, amb la següent tesi: “Els Hutincklás mai estan segurs ni convençuts de res, però ho dissimulen tant com poden”. Pobres.

Els Deixemukórra

habiten els Penya-segats de la Serralada del Novullraons. Aparenten tenir una bona dialèctica, però quan un interlocutor més hàbil que ells els hi desmunta la paradeta argumental i queden acorralats, llavors tenen una reacció incontestable: posen una expressió de paciència infinita i deixen anar el seu famós “Deixem-ho córrer”, que ha originat el nom vulgar Deixemukórra.

Els Festumirà

són una tribu altiva i supremacista que habita dalt dels Pics de Fatxenda, a les Muntanyes Superiors. Adoren el Déu Jonsemés, que asseguren que els ha transmés la Veritat i la Raó. No suporten arguments sòlids en contra de les seves creences. I quan algú els contradiu amb raons irrefutables, s’enrabien dissimuladament de mala manera. I com que no saben com contrarestar els arguments sense rebaixar-se a l’insult, et deixen anar un “Doncs fes-t’ho mirar”, d’on prové la contracció que els dóna nom, Festumirà. Són sibil·lins i fins i tot hipòcrites, perquè el que en realitat voldrien dir-te és: “Ets un imbècil que no entens res”.

Els Komussaps

habiten la regió de l’Alta Incrèdula, dins el Congost de la Desconfiança, banyat pel Riu Recelós. Pateixen d’un mal congènit ancestral: no poden evitar posar-ho tot en dubte. Quan se’ls exposa un fet objectiu, raonat i farcit de proves irrefutables, van interrompent la conversa amb successius “Com ho saps?” que solen acabar amb la paciència de l’interlocutor. El cap de la tribu dels Komussaps va crear escola una vegada que la seva dona li va dir:

“Antoniu, quin polvet més maco vam fotre ahir, eh?”

I ell li va contestar:

“Com ho saps?”