Prohibit distreure’s

Aquell matí, al llevar-me i anar al lavabo, vaig fer una excepció:

em vaig mirar al mirall.

(Feia molt temps que no em mirava al mirall, no volia tenir disgutos).

Però aquell matí vaig tenir de cop tots els disgustos que m’havia estalviat: quines arrugues, quina barba blanquinosa, quines entrades, quin cabell més canós i escàs…

I sobre tot: quins ulls més tristos, quina mirada més apagada…

M’havia fet vell però, sobre tot, m’havia fet trist.

I vaig decidir que havia de posar-hi remei: m’havia d’alegrar.

I vaig començar a fer un llistat de tot el que em podia alegrar.

I l’inventari va arribar als 10 motius d’alegria veritable, de debò.

Motius que tenia guardats en un calaix, pel que sembla.

Però tu ets imbècil?, em vaig preguntar a mi mateix.

I el mi mateix em va contestar: Sí.

Llavors, casualitats de la vida, aquell mateix matí vaig rebre per Whatsapp un missatge que deia:

“Vas venir per ser feliç, no et distreguis”

I a partir de llavors, la meva principal feina cada dia és no distreure’m.

Pep Boldú-Maig 2020

Imatge: Litografia de Didier Lourenço https://www.didierlourenco.com/