Els Tuvatxdí

són una tribu que habita a les Planes del Gran Sabiondu, a la confluència del Riu Saberut amb el Riu Mestretites. Es caracteritzen per les seves habilitats profètiques, que asseguren que provenen del seu Déu Esveiavení. Els Tuvatxdís sempre estan a l’aguait per caçar algun comentari que els permeti abocar el seu do endevinatori. Per exemple, tu els dius:

“La meva mare, que té 94 anys, ha enganxat el Coronavirus”

I els Tuvatxdís et contesten a l’acte:

“Veus? Ja t’ho vaig dir que vigiléssis”.

Estan emparentats amb els Muveiavení, els Quetdeiajó i els Digamuamí. Els mataries a tots.

Els Aleshores

provenen de les terres de l’Alt Circumloqui, a la Depressió de la Xerrameca, uns paratges densament poblats per cotorres, que constitueixen la base de la seva alimentació. Asseguren que la seva adorada deesa Garlanxina els ha atorgat el do suprem de la parla. Però ignoren que la divinitat es va descuidar d’explicar-los la diferència entre “parlar” i “dialogar”. I és així que pateixen la irrefenable pulsió de no cedir la paraula a l’interlocutor (que ells anomenen “interceptor”). Tenen un recurs infal·lible per no deixar parlar: quan et penses que ja han acabat la seva tirallonga verborrèica, introdueixen el seu dramàtic “Aleshores…” per continuar amb el domini de la paraula i enfilar un altre llarg parlament… I així successivament, fins que “l’interceptor” ja no pot més i es retira capcot a prendre una til·la.

Estan emparentats amb la tribu castellana dels Serrusdúbeda.

Els Nosésimentens

són oriünds de la Serralada de l’Entesa Pretensiosa. La seva parla es caracteritza per un discurs llarg i monòton, farcit de pensaments que semblen originals i profunds, però que provenen sempre d’un cunyadisme militant. En comptes de parlar, sembla que pontifiquin, només els hi falta el púlpit i la sotana. Et deixen anar la ximpleria beneita més evident, per guarnir-la tot seguit amb el seu característic “No sé si m’entens”.

Per exemple, et diuen:

“Aquests del PSOE es pensen que ens la mamem, no sé si m’entens”.

Són parents propers dels Maxpliku.

Els Maxpliku,

també anomenats Nosésimaxpliku, són nadius dels Massissos Inenarrables, a l’Estat de la Xerrera Confusa. Són molt coneguts per la seva peculiar idiosincràsia, caracteritzada per la sospita que tenen de que ningú els entén prou bé. I sap greu dir-ho, però tenen raó, perquè fan llargs parlaments que volen ser molt didàctics i entenedors, però que en realitat són foscos circumloquis sense cap ni peus. Com que no són tontus del tot i s’ensumen que s’expliquen bastant malament, van farcint el seu discurs d’abundants “M’explico?” (amb la variant molt usada de “No sé si m’explico”), com si els seus interlocutors fossin infants igorants, no sé si m’explico.

(continuarà…)

Pep Boldú, Tardor’20